Museu de l'Art de la Pell.
Vic. Osona. Prov. de Barcelona. Catalunya.
Els fòssils exposats són de la col.lecció de l'enginyer i geòleg vigatà Francesc Farrés, que els ha recollit a la comarca d'Osona, i estudiat al llarg de seixanta anys. La col.lecció d'invertebrats de Francesc Farrés consta de 300 exemplars identificats, més una gran quantitat d'espècimens en vies d'estudi. Cal esmentar el conjunt de diverses desenes de crustacis marins complets i pinces soltes, així com els 26 insectes procedents del conjunt de jaciments de la zona, de conservació excepcional. Entre els invertebrats marins caben assenyalar exemplars d'espongiaris, anèl.lids, grans mol.luscs i equinoderms amb el seu embolcall de pues. També hi són presents els foraminífers i coral.laris.
Entre els vertebrats, la peça més rellevant és un exemplar gairebé complet de la tortuga marina Osonachelus decorata (exemplar restaurat i montat), juntament amb espècimens Eocenochelus, Eochelone, Trionicidae, i Bothremydidae (nous tàxons per a la ciència). Sense cap dubte, la col.lecció conté el registre més complet i amb major diversitat de tortugues marines de l'Eocè del sud d'Europa. Pel que fa als mamífers, la col.lecció disposa de diverses vèrtebres, costelles senceres i altres restes òssies de sirenis. Els peixos es troben representats per espectaculars rostres de peixos espasa i serra, nombrosos exemplars de dents atribuibles a 5 gèneres de taurons, així com 35 exemplars de peixos clupeids (sardines), perciformes sinodòntids recol.lectats en un conjunt de jaciments de conservació excepcional.
Paramoudres càlcics. Són concrecions que revesteixen els trajectes dels caus excavats per organismes diversos, preferentment cucs, en un sediment tou d'ambient marí. Poden ser mineralitzats per sílice o per calci. A la comarca d'Osona tots estan constituïts per calci. Les formacions en forma de bola són bioconstruccions de calcària fina, esfèriques, de notable duresa que sobresurten de la roca encaixant composta d'una marga de consistència fluixa. En certs llocs poden haver-hi concentracions d'espongiaris. Arreu estan mineralitzades per ferro. En alguns centres de bola tenen nuclis cristal.litzats per estronci o bari.
Situació de conjunt de boles en les margues del serradet d'El Pujolar. Sentfores. Vic.
També es troben macroboles en els sectors de Can Borra - El Maset - Fontcuberta.
Concrecions de marga carbonatada en forma de torre, de mida molt grossa. En certes esferes superficials s'observa que l'estructura de conjunt es perllonga, reduint-se de tamany com si fossin potes, dins dels estrats. Aquestes geoformes tenen una vida efímera.
El conjunt sedimentari de margues i lutites (llots consolidats) és molt feble i els elements meteoritzants acaben per destruir en poc temps les parts morfològiques més inestables.
Els espongiaris són metazous molt primitius en forma de sac o copa amb apèndix semblants a arrels i el cos teixit d'espícules. Viuen fixats (sèssils) en zones marines a diferents fondàries. A Osona hi són molt abundants, sobretot en el nivell conegut com a "margues de Vic", formació sedimentària compresa en forma exclusiva entre el Bartonià i el Priabonià mitjà. Les formes típiques i més característiques són les que mirades de planta tenen un contorn estelat, Guettardiscyphia. La Centrosia té camins irregulars tipus meandre plens d'estructures esfèriques. En el gènere Rhizocheton es veuen formes de troncs gruixuts i rasclejats en grans copes a la part superior i potents arrels per fixar-se a terra. Aquest tipus d'espongiaris sovintegen en els trajectes que van des de Centelles, Sant Hipòlit de Voltregà i Sant Pere de Torelló. Localitats típiques es troben en terrenys de Gurb, Sentfores (La Guixa) i Santa Cecília de Voltregà.
* This Blog is written in Catalan Language.
Entre els vertebrats, la peça més rellevant és un exemplar gairebé complet de la tortuga marina Osonachelus decorata (exemplar restaurat i montat), juntament amb espècimens Eocenochelus, Eochelone, Trionicidae, i Bothremydidae (nous tàxons per a la ciència). Sense cap dubte, la col.lecció conté el registre més complet i amb major diversitat de tortugues marines de l'Eocè del sud d'Europa. Pel que fa als mamífers, la col.lecció disposa de diverses vèrtebres, costelles senceres i altres restes òssies de sirenis. Els peixos es troben representats per espectaculars rostres de peixos espasa i serra, nombrosos exemplars de dents atribuibles a 5 gèneres de taurons, així com 35 exemplars de peixos clupeids (sardines), perciformes sinodòntids recol.lectats en un conjunt de jaciments de conservació excepcional.
L'anèl.lid tubícula extingit Rotularia spirulaea (Lamarck, 1818). És el fòssil més característic del Bartonià de Gurb, amb exemplars excel.lents.
Paramoudres càlcics. Són concrecions que revesteixen els trajectes dels caus excavats per organismes diversos, preferentment cucs, en un sediment tou d'ambient marí. Poden ser mineralitzats per sílice o per calci. A la comarca d'Osona tots estan constituïts per calci. Les formacions en forma de bola són bioconstruccions de calcària fina, esfèriques, de notable duresa que sobresurten de la roca encaixant composta d'una marga de consistència fluixa. En certs llocs poden haver-hi concentracions d'espongiaris. Arreu estan mineralitzades per ferro. En alguns centres de bola tenen nuclis cristal.litzats per estronci o bari.
Situació de conjunt de boles en les margues del serradet d'El Pujolar. Sentfores. Vic.
També es troben macroboles en els sectors de Can Borra - El Maset - Fontcuberta.
Concrecions de marga carbonatada en forma de torre, de mida molt grossa. En certes esferes superficials s'observa que l'estructura de conjunt es perllonga, reduint-se de tamany com si fossin potes, dins dels estrats. Aquestes geoformes tenen una vida efímera.
El conjunt sedimentari de margues i lutites (llots consolidats) és molt feble i els elements meteoritzants acaben per destruir en poc temps les parts morfològiques més inestables.
Els espongiaris són metazous molt primitius en forma de sac o copa amb apèndix semblants a arrels i el cos teixit d'espícules. Viuen fixats (sèssils) en zones marines a diferents fondàries. A Osona hi són molt abundants, sobretot en el nivell conegut com a "margues de Vic", formació sedimentària compresa en forma exclusiva entre el Bartonià i el Priabonià mitjà. Les formes típiques i més característiques són les que mirades de planta tenen un contorn estelat, Guettardiscyphia. La Centrosia té camins irregulars tipus meandre plens d'estructures esfèriques. En el gènere Rhizocheton es veuen formes de troncs gruixuts i rasclejats en grans copes a la part superior i potents arrels per fixar-se a terra. Aquest tipus d'espongiaris sovintegen en els trajectes que van des de Centelles, Sant Hipòlit de Voltregà i Sant Pere de Torelló. Localitats típiques es troben en terrenys de Gurb, Sentfores (La Guixa) i Santa Cecília de Voltregà.
* This Blog is written in Catalan Language.
Fotos: Paulí Gispert. Octubre de 2018.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada