El Paisatgisme Català. Museu de la Garrotxa. Olot. Girona. Catalunya. (I).

Esquerra:  Joaquim Vayreda i Vila   (Girona, 1843 - Olot, 1894).

Dreta:   Marian Vayreda i Vila   (Olot, 1853 - 1903).

Joaquim Vayreda i Vila.      

  Paisatge de tardor.   Entre 1883-1885.   Oli sobre tela.

Joaquim Vayreda i Vila.

Interior de bosc.   Entre 1869-1870.   Oli sobre tela.

Contrallum amb filadora, nena, i ramat.  1877.   Oli sobre tela.

Joaquim Vayreda i Vila.

L'estiu.   1877.   Oli sobre tela.

 Joaquim Vayreda i Vila.     Marian Vayreda i Vila.

Les bugaderes.   1883.   Oli sobre tela.

 

Joaquim Vayreda i Vila va néixer com a primogènit d'una familia benestant de la noblesa rural. De petit, animat pel seu pare va prendre lliçons d'arts plàstiques a Olot, amb Narcís Pasqual. Va seguir els estudis a Barcelona, on mentre feia el batxillerat en filosofia, va aprendre de Ramon Martí i  Alsina, el gran pintor paisatgista del moment, que li ensenyà els nous aires pictòrics provinents de França.

Va viatjar a París diverses vegades i també a Madrid per veure exposicions. La seva obra es podia contemplar molt sovint a la Sala Parés de Barcelona, on era molt admirada per la burgesia catalana, que enyorava la placidesa de la pintura més amable que pintava Vayreda. La seva presència a Barcelona va animar molts artistes catalans a fer estades a Olot per pintar el mateix paisatge que pintava Vayreda.

Va fundar, l'any 1869, el Centre Artístic d'Olot, el nucli de l'escola d'Olot de pintura paisatgística.

Joaquim Vayreda i Vila.

Arbreda i aiguamolls.   Entre 1885-1890.   Oli sobre tela.  

Marian Vayreda i Vila.

Sant Isidor en el Concili IV de Toledo.   c. 1881.   Oli sobre tela.

Marian Vayreda i Vila.

Lluita a la plaça.   1890.   Oli sobre tela.

Marian Vayreda i Vila.

Vaques pasturant.   c.1890.   Oli sobre tela.

 Marian Vayreda i Vila.
s/t. (Aiguamoll amb animal).   Entre 1890-1901.   Oli sobre tela.

Marian Vayreda i Vila.

Un combregar a muntanya o El Sant Viàtic.  1887.  Oli sobre tela.  

Marian, fill petit de la familia Vayreda, fou l'impulsor, juntament amb el seu germà gran Joaquim, i amb Josep Berga i Boix, del nucli de l'escola d'Olot. Va rebre classes al Centre Artístic d'Olot fins que el 1873 va decidir marxar per prendre part en la Tercera Guerra Carlina. Ferit en una mà, s'exilià al poble francès de Seta, on també s'havien establert el seu germà gran Joaquim, i Josep Berga. Posteriorment s'en va anar a París, on va visitar el Museu del Louvre i va entrar en contacte amb el taller del pintor francès Jean-Léon Gérôme.

De retorn a Catalunya, el 1876, es va matricular a l'Escola Llotja de Barcelona. El 1879 es va instal.lar a Olot, i el 1884 va entrar al taller d'imatgeria religiosa El Arte Cristiano com a accionista i gerent.

L'antic Hospici d'Olot, seu del Museu de La Garrotxa.

L'antic Hospici d'Olot va ser construït entre 1778 i 1884, a partir del projecte de l'arquitecte Ventura Rodríguez. És un bon exemple de l'arquitectura simple i racional de finals del segle XVIII, a cavall entre el barroc i el neoclassicisme. 

Es tracta d'un edifici de grans dimensions, un gran volum carrat i auster de tres pisos d'alçada que es caracteritza exteriorment per les obertures disposades regularment i per l'acabat en pedra volcànica dels murs; els angles de l'edifici i els enmarcaments de finestres estan rematats per carreus de pedra. 

S'articula al voltant d'un gran sobri pati interior anomenat dels claustres, format per tres galeries d'arcades sobre pilastres que li donen una aparença d'un gran claustre. Entre aquest pati principal i el secundari, de menors dimensions, se situa la capella de l'edifici.

* This Blog is written in Catalan Language.

Fotos:  Paulí Gispert.      Juliol de 2018.