Francesc Vayreda i Casabó (Olot, 1888-1929).
Bust de Francesc Vayreda. 1928. Realitzat en bronze.
Autor: Esteve Monegal i Prat (1888-1970).
Francesc Vayreda i Casabó.
Paisatge. 1918. Oli sobre tela.
Francesc Vayreda i Casabó.
Banystes. 1920. Oli sobre tela.
Estiu. 1922. Oli sobre tela.
Francesc Vayreda i Casabó.
Palco d'envelat. 1921. Oli sobre tela.
Retrat. 1922. Oli sobre tela.
Francesc Vayreda va passar la seva infantesa envoltat dels cuadres del seu pare, el gran paisatgista Joaquim Vayreda, que va morir quan ell tenia només sis anys. Francesc tenia lesions greus a l'esquena i era d'estatura reduïda a causa d'una malatia que havia patit i que el va condicionar al llarg de tota la seva vida.
Va rebre les primeres indicacions plàstiques de Josep Berga i Boix, a l'escola de Belles Arts d'Olot, entre els anys 1895 i 1906. En aquells moments, Francesc, que experimentava amb l'escultura, va començar al taller de sants El Arte Cristiano. Però altres inquietuds el van dur a Barcelona l'any 1906, a l'acadèmia de Francesc Galí. Allà va decidir fer-se pintor i va conèixer els seus principals amics artistes, com Ignasi Mallol, Esteve Monegal, i Jaume Mercadé. A les tertúlies del seu mestre Galí, va entrar en contacte amb Iu Pascual, i Domènec Carles.
Francesc Vayreda i Casabó.
Sol d'hivern. 1925. Oli sobre tela.
Amb Francesc Vayreda ens endinsem en les inquietuds de tota una generació d'artistes catalans que van rebre l'influx de l'impressionisme i de Cézanne, i que es van sentir atrets per Itàlia i la cultura clàssica. La seva obra comparteix, amb la d'altres pintors d'aquest moment, la recuperació de les arrels clàssiques i el paisatge entès com a recer de les arrels catalanes, que el portaren de ple a una estètica noucentista.
A mesura que la seva obra avança en els anys vint, les seves figures es perfilen i adquireixen l'equilibri dels clàssics, i emergeix una calma serena, que ja era present en els artistes primitius renaixentistes i en l'obra del pintor francès Jean-Auguste-Dominique Ingres, el qual esdevè també un referent per el pintor. Amb aquest camí encetat, les seves composicions comparteixen l'estètica del realisme màgic, emergent en aquells moments en les obres del artistes europeus, especialment francesos i italians, que reprendran la seva obra dins d'una estètica figurativa i de suposat ordre curós després de la Primera Guerra Mundial.
A mesura que la seva obra avança en els anys vint, les seves figures es perfilen i adquireixen l'equilibri dels clàssics, i emergeix una calma serena, que ja era present en els artistes primitius renaixentistes i en l'obra del pintor francès Jean-Auguste-Dominique Ingres, el qual esdevè també un referent per el pintor. Amb aquest camí encetat, les seves composicions comparteixen l'estètica del realisme màgic, emergent en aquells moments en les obres del artistes europeus, especialment francesos i italians, que reprendran la seva obra dins d'una estètica figurativa i de suposat ordre curós després de la Primera Guerra Mundial.
Josep Maria Vayreda i Canadell (Olot, 1932 - Girona, 2001).
Cases d'Olot. 1956. Oli sobre tela.
Josep Maria Vayreda, membre d'una saga familiar olotina d'artistes, va deixar com a llegat una gran col.lecció d'olis en què va plasmar la seva particular visió de pobles i ciutats com Olot, Girona, Cadaqués, Venècia, o París, i d'interiors de cafès i terrasses.
Si bé la seva vinculació amb l'Escola d'Olot va ser estreta, el pintor que firmava com Vayreda C, no es va sumar mai a les premises estètiques d'aquest corrent, i es va inclinar per un realisme molt personal.
Josep Berga i Boix (la Pinya, 1837 - Olot, 1914).
Retrat de Josep Berga. 1905. Terracota.
Autor: Miquel Blay i Fàbrega (1866-1936).
Retrat de Josep Berga. 1905. Terracota.
Autor: Miquel Blay i Fàbrega (1866-1936).
Josep Berga i Boix.
Voltants d'Olot. 1886. Oli sobre tela.
Josep Berga i Boix.
s/t. Paisatge amb casa. 1881. Oli sobre tela.
Capella de Nostra Senyora de la Guia. 1877. Oli sobre tela.
Josep Berga i Boix.
L'oratori. Final del segle XIX. Oli sobre fusta.
Josep Berga, fill d'uns modestos masovers de la Pinya, va residir a Olot i a Girona, on va cursar estudis de seminarista i, alhora, de dibuix a les escoles d'ambdues ciutats. El 1869 va tornar a viure a Olot. Com que no va aconseguir la plaça de Director de l'Escola Pública de Dibuix, va viure amb certes penúries donant classes al Centre Artístic d'Olot, decorant estances de cases benestants i pintant retrats. S'exilià al sud de França arran de la Tercera Guerra Carlina. A la seva tornada a Olot l'any 1877, fou nomenat professor de l'Escola Pública de Dibuix d'Olot, càrrec que mantindria fins a la seva mort, el 1914.
Amb Josep Berga com a director i professor, el nombre d'alumnes de l'Escola va crèixer i també el seu prestigi. Impulsor de l'anomenada pintura de plein air, Berga s'enduia els alumnes a pintar els paisatges dels voltants d'Olot.
s/t. Arbre florit. Entre els segles XIX i XX. Oli sobre cartró.
Sense títol. 1908. Oli sobre cartró.
* This Blog is written in Catalan Language.
Fotos: Paulí Gispert. Juliol de 2018.
