Nous Mons. Other Worlds (I). Exposició al Museu de la Ciència. CosmoCaixa Barcelona.

      Exposició "Nous Mons".    Museu de la Ciència. 

   CosmoCaixa Barcelona.     Catalunya.

 

Fobos sobrevolant la conca d'impacte Herschel.

El més gran dels dos diminuts satèl.lits de Mart, Fobos (l'objecte gris a la dreta) té un diàmetre de només 22 quilòmetres. L'amplària del Herschel, el gran cràter del centre, és de 300 quilòmetres. Fobos és un dels objectes més foscos del sistema solar a causa de la seva composició mineralògica, que el fa poc reflectant.  El sud és a la dreta.

Viking Orbiter 1  (any 1977).

   Petjades del Rover a Mart.    

Curiosity Rover  (any 2014).

Paisatge del cràter Gale.

L'horitzó està definit per una cadena de moles serrades - o buttes, torons aïllats amb els flancs escarpats i el cim pla - i capes rocoses erosionades.  És una estructura d'impacte equatorial de 3500 a 3800 milions d'anys d'antiguitat, amb les seves capes geològiques al descobert.

Curiosity Rover  (any 2014).

 

Capvespre a Mart.

Vista del turó Husband, a l'interior del cràter Gusev.

Spirit Rover  (any 2006).

Camp  de dunes basàltiques al cràter Gusev.

Vista d'El Dorado, un camp de dunes de sorra basàltica a l'interior del cràter Gusev. Aquest camp de dunes fosques cenyeix la base del turó Husband, un dels que integren les muntanyes Columbia.  Les dunes es van crear quan el cràter Gusev, amb més de 160 quilòmetres de diàmetre, es va omplir de roques volcàniques que l'erosió dels vents ha anat convertint en aquestes formacions sorrenques.

Fotografia composta en mosaic.       Spirit Rover  (any 2006).

Dunes gebrades durant l'hivern.

Durant l'hivern, les dunes de l'hemisferi sud de Mart apareixen cobertes de diòxid de carboni gelat de caràcter estacional.  Les fredes temperatures de Mart fan que el seu pol sud estigui cobert d'una capa de gel sec durant tot l'any.

Mars Reconnaissance Orbiter  (any 2006).

Vista parcial del Valles Marineris.

En aquesta panoràmica dels rifts corbs i tortuosos de Noctis Labyrinthus (o Laberint de la Nit), el sud està situat a dalt, s'hi poden observar dos volcans gegantins: a dalt a la dreta, Arsia Mons; i a sota a la dreta, Pavonis Mons.

Foto composta en mosaic.      Viking Orbiter 1  (any 1980).

Posta de sol a Mart.

Els colors de la posta de sol a Mart mostren uns tons més freds que els que podem observar a la Terra.  La resplendor blava del centre és deguda a la dispersió dels raigs solars per l'atmosfera del planeta, el mateix fenomen que dona el característic color blau al cel terrestre.  La pols en suspensió a l'atmosfera fa que la resta del cel adquireixi  un color coure.

Fotografia composta.       Spirit Rover  (any 2005).

Mart gibós.

Imatge de Mart captada durant el sobrevol del planeta per la sonda Rossetta, que va ser llançada per a l'estudi d'un cometa. A la dreta i l'esquerra de la part superior de la fotografia es poden veure tot de núvols, inclosos els situats a molta altura per damunt de l'horitzó del planeta.

Fotografia composta en mosaic.       Rossetta  (any 2007).

Exposició al Museu de la Ciència.

   Barcelona.    Catalunya.

Fotos:  Paulí Gispert.        Març de 2018. 

* This Blog is written in Catalan Language.