MÚSIQUES a l'antiguitat (IV). Exposició al CaixaForum Barcelona.

Esquerra:  Estela coneguda com a "estela de la música".    Calcària.     2140-2110 aC.     Girsu  (Iraq). 

 Dreta:  Estela de donació:  Paiirunubet, cap dels músics d'Hathor, tocant l'arpa.     Calcària.

Tercer Període Intermedi, regnat d'Osorcó I.     924-889 aC.      Kom-el-Hisn (?).      Egipte.

Sarcòfag de Júlia Tyrrània, decorat amb una natura morta d'instruments.      Calcària local.

Segle II-III dC.      Trobat a la necròpoli dels Aliscamps,  Arle (Boques del Roine,  França).

Esquerra:  Estela: el cantant Djedkhonsuiufankh tocant l'arpa davant de Re-Haractes.    

 Fusta pintada.   Tercer Període Intermedi,  dinastia XVII.     945-715 aC.      Tebes (?)   Egipte.

Dreta:   Aplic:  gorgona (tema musical creat per Atena per a l'aulos).

Bronze.     c. 550-500 aC.     Trobat a Tebes.

Dionís i el seu seguici.     Aliatge de coure.        c. 125-50 aC.      Fetes i trobades al Baix Egipte.

Esquerra:  Cràter de columnes àtic de figures negres:  banquet.       Argila.

c. 580-570 aC.       Trobat a Cerveteri  (Etrúria,  Itàlia).
 

Dreta:  Àmfora àtica de figures negres: cor de músics.     Argila.    Atribuïda al Pintor d'Omaha.  

c. 560-550 aC.      Trobada a Etrúria.

Esquerra:  Lècit àtica de fons blanc: dona amb bàrbiton.      Argila.     c. 460 aC.

Indret de descoberta desconegut.     Atribuïda al Pintor de Bowdoin.

Dreta:  Plat àtic de figures negres: sàtir amb un aulos.      Argila.     c. 520 aC.

Signat pel pintor Epictet.         Trobat a Vulci  (Etrúria).

Lecanis de figures roges:  concurs musical entre Apol.lo i el sàtir Marsies.    c. 390-380 aC. 

Trobada a  Tàrent,   Itàlia.        Atribuïda a Asteas, pintor actiu a Paestum,  Itàlia.

Grup de figuretes conegut com "Concert d'Egina".     Argila pintada.    Segle III aC.      Fetes i trobades a Egina.   Grècia.

Esquerra:  Estamme àtic de figures roges: mort d'Orfeu.      Argila.       c. 470 aC.

Trobat a Nola.  Itàlia.            Atribuït a Hermonax.

Dreta:  Figureta: dona tocant la cítara.     Argila.        420-300 aC.         Cartago.   Tunísia.

Esquerra:  Copa:  Orfeu músic envoltat de músics.    Argila pintada.       Segle IV dC.         Trobada a Colònia.   Alemanya.

Dreta:  Figureta:  dona tocant el tympanon.        Argila pintada.       400-350 aC.

Feta a Àtica.         Trobada a Erètria.   Grècia.

Bes tocant la lira.           Aliatge de coure.          Baixa Època.         664-332 aC.     Egipte.

    * This Blog is written in Catalan Language.

Fotos:  Paulí Gispert.                   Febrer de 2018.

MÚSIQUES a l'antiguitat (III). Exposició al CaixaForum Barcelona.

El rei Melixipak i la seva filla amb una arpa davant la deesa Nanaia.     Calcària.

1186-1172 aC.          Susa.   Iran.

Esquerra:  Capitell hathòric.     Calcària.       Període Ptolemaic.    332-30 aC.     Dandara.   Egipte.

Dreta:  Cap de brau, fragment d'una lira.     Coure, nacre, lapislàtzuli.     2900-2350 aC.    Girsu.  Iraq.

Esquerra:   Hermes amb la lira.     Marbre.      Segle II dC.        Mèrida (santuari de Mitra).

Dreta:  Estatua d'Eurípides assegut.    Marbre.   Segle II dC.     Feta i trobada a l'Esquilí de Roma.

Reproducció de l'arpa angular del Louvre, feta per M. Hallé.

Fusta, paper, fibra vegetal, i metall.       Datada del 1889.

Adolphe Sax (1814-1894).   Trompeta de pistons de desfilada per a l'òpera Aïda.     Aliatge de coure.   1880.

Tub de tíbia.      Aliatge de coure, os.         Segle I dC.      Trobat a Pompeia.

Monaulos.     Fusta.        Baixa Època o Imperi Ptolemaic.     664-30 aC.       Egipte.

Clarinet doble.     Canya.         Període romano-bizantí.        30 aC - 641 dC (?).      Egipte.

Esquerra:   Parell de claquetes amb la figura d'Hathor.     Ivori d'hipopòtam.

Imperi Nou,  començaments de la dinastia XVIII.     1550-1425 aC.     Egipte.

Centre:   Estoig d'oboè d'una música de Mut.     Fusta pintada, canya.
Imperi Nou,  època ramèssida.     1295-1069 aC.     Egipte.  

Dreta:   Sítula decorada amb una escena de banquet.     Bronze.     1000-750 aC.     Lorestan (?)   Iran.

Crater de columnes de figures negres:    citarista i jutges.
Argila.     c. 510-500 aC.        Atribuït al Pintor de Villa Giulia.

Esquerra:   Estela inacabada:  déus músics.          Calcària.         1195-1155 aC.        Susa.  Iran.

Traslladada com a botí des de Mesopotàmia.

Centre:   Sistre d'Henttauy,  cantora d'Amon-Re i d'Isis.       Aliatge de coure, or.

Tercer Període Intermedi, dinasties XXI-XXII.      1080-800 aC.      Karnak (?).

  *  This Blog is written in Catalan Language.

 

Fotos:  Paulí Gispert.                 Febrer de 2018.

MÚSIQUES a l'antiguitat (II). Exposició al CaixaForum Barcelona.

Esquerra:  Pèlica àtica de figures roges: citarista.   c. 480 aC.  Atribuïda al Pintor de Sileu.

Trobada a Vulci  (Etrùria,  Itàlia).

Dreta:   Àmfora àtica de figures negres: concurs esportiu.   Argila.   c. 550 aC.

Trobada a Càmiros  (illa de Rodes, Grècia).

Esquerra:   Àmfora àtica de figures roges: citarista.    c. 490-480 aC.
Atribuïda al Pintor de Berlín.        Indret de descoberta desconegut.

Dreta:   Àmfora àtica de figures roges: jove tocant el bàrbiton.   Argila.    c. 480-470 aC.
Atribuïda al Pintor de Berlín.        Trobada a Càpua,  Itàlia.

Mosaic de paviment.       Pedra, marbre.       241-272 dC.        Bixapur (Iran).

Esquerra:  Altar: sacrifici als déus de les cruïlles i al geni d'August.    Marbre.
Segle II dC.     Trobat a Roma.

Dreta:  Altar: escena de sacrifici.    Calcària.    160-170 dC.    Trobat a Colònia (Alemanya).     

Ulisses i les sirenes.       Argila.       s.II aC - I dC.        Itàlia.

Esquerra:  Estatueta de Neftis ploranera.   Fusta pintada.   Període Ptolemaic.   332-30 aC.   Egipte.

Centre:  Estatua d'Osiris momiforme.      Fusta, tela estucada, aliatge de coure, alabastre, vidre, 

             rastres de dauradura.      Període Ptolemaic.     332-30 aC.     Egipte.

Dreta:  Estatueta d'Isis ploranera.     Fusta pintada.     Període Ptolemaic.     332-30 aC.   Egipte.

Jean-Léon Gérôme (1824-1904).        Anacreont, Bacus, i l'Amor.      Oli sobre tela.     1848.

Esquerra:   Tambor amb dues membranes.     Fusta de salze,  pell.
Baixa Època.     664-332 aC.     Tebes.     Egipte.

Dreta:   Gong.     Bronze, ferro.        Segle I dC.        Trobat a Herculà.     Itàlia.

Dos plafons de la còpia de la columna Trajana.         Galvanoplàstia.   1863.

   * This Blog is written in Catalan Language.

Fotos:  Paulí Gispert.                     Febrer de 2018.