L'Spinosaurus davant del Museu BLAU de Ciències Naturals.
Plaça del Fòrum. Barcelona.
En 1910, el paleontòleg alemany Ernst Stromer von Reichenbach (1871-1952), així mateix explorador del National Geographic, va participar en una expedició al desert d'Egipte, oasi Baharija, on van trobar restes fòssils de tortugues, rèptils com cocodrils, i ossos de dinosaures que eren aproximadament d'uns 100 milions d'anys d'antiguitat. Entre ells es trobava l'esquelet parcial d'un dinosaure d'aspecte molt estrany: un depredador com cap altre, amb una mandíbula plena de dents còniques, i una cresta dorsal òssia en forma de vela, de gairebé 1.80 metres d'altura fixada damunt de la seva columna vertebral.
Ossos que componien la vela dorsal fixada damunt de la columna vertebral. (reconstrucció).
L'Spinosaurus va esdevenir una popular atracció de la Col.lecció de Paleontologia de l'Estat de Baviera, a Munic.
De tornada a Munic, Stromer va donar a l'espècie el seu nom científic, Spinosaurus aegyptiacus, llangardaix espinós egipci. Aquest exemplar únic, juntament amb d'altres importants troballes fòssils, va ser destruït durant la Segona Guerra Mundial a conseqüència d'un atac aeri sobre Munic, perpetrat per la Royal Air Force (1944).
El museu, que aquí es mostra després del bombardeig aeri, i la seva família, especialment els seus tres fills, Ulman, Wolfgang i Gerhart, van ser fonamentals en la vida d'Stromer.
Imatges de la destrucció de la ciutat de Munic, després de ser bombardejada.
Paul Callistus Sereno (1957 -), professor de Paleontologia (vertebrats) a la Universitat de Chicago, va descobrir el 1995 un fragment de mandíbula i altres ossos del crani de l'Spinosaurus a Kem Kem. Es trata d'una àrea molt gran, de 250 Km. de llargada, constituïda per un semi-desert rocós (Hamada), situada al sud-est del Marroc i l'est d'Algèria.
Paul Sereno branda una piqueta mentre altres companys garbellen sediments.
A la dreta, reconstrucció del jaciment.
Disposició dels ossos al jaciment.
No va ser fins els anys 2008 i 2009 que més ossos de l'Spinosaurus sortiren de nou a la superficie del Sàhara marroquí. Al mateix temps també s'en van localitzar en una col.lecció del museu de Milà (Itàlia). Aleshores va començar una recerca intensiva, duta a terme per un equip internacional incloent-hi el paleontòleg nascut a Berlín, Nizar Ibrahim. El jaciment situat a la remota regió de Kem Kem, una llarga escarpadura que preservaba una àmplia gamma d'espècies fòssils, era l'evidència d'un gran sistema fluvial. Les excavacions van produir centenars de peces òssies adicionals, i dents, de l'esquelet de l'Spinosaurus.
Rèplica a escala real de l'esquelet de l'Spinosaurus. Llargada: 15 metres.
Detall del crani, el qual mostra adaptacions per a una dieta piscívora. El musell era allargat i prim. També s'observa una sèrie de petits forats com els que presenten els cocodrils, i que probablement contenien els receptors de pressió que permetien detectar els moviments de les seves preses sota l'aigua. Les dents de l'Spinosaurus, còniques i sense serra, semblants a les d'un cocodril, eren força més adequades per atrapar preses ràpides i relliscoses, impedint que se'ls escapessin (com els peixos).
Spinosaurus. El primer dinosaure adaptat per nedar.
Vistes parcials de l'exposició.
Amb l'us d'aquestes noves troballes i de les notes detallades d'Stromer, l'equip va ser capaç, per primera vegada, de produir un model digital complet de l'Spinosaurus, i endinsar-se en la forma de vida d'aquest depredador inusual. La criatura devia d'haver estat semi-aquàtica, alimentant-se dels abundants grans peixos d'aquell sistema fluvial.
L'ecosistema del Kem Kem estava dominat per depredadors carnívors amb un nombre relativament reduït d'hervíbors que els servien d'aliment.
A terra dominaven el Carcharodontosaurus, de dimensions comparables al T. Rex; l'àgil Deltadromeus i el Rugops, un carronyer de musell xato. Pterosaures gegantins, com l'Alanga, solcaven els cels, i els rius eren habitats per moltes espècies de rèptils similars al cocodril, i grans peixos carnívors.
L'ecosistema del Kem Kem estava dominat per depredadors carnívors amb un nombre relativament reduït d'hervíbors que els servien d'aliment.
A terra dominaven el Carcharodontosaurus, de dimensions comparables al T. Rex; l'àgil Deltadromeus i el Rugops, un carronyer de musell xato. Pterosaures gegantins, com l'Alanga, solcaven els cels, i els rius eren habitats per moltes espècies de rèptils similars al cocodril, i grans peixos carnívors.
Rugops "cara arrugada". Teròpode carronyer.
Longitud: 8 metres. Descobert al Marroc i al Níger.
Longitud: 8 metres. Descobert al Marroc i al Níger.
Carcharodontosaurus "llangardaix de dents afilades".
Dinosaure teròpode que mesurava de 8 a 14 metres.
Aquesta exposició ha estat organitzada per la National Geographic Society, en col.laboració amb la Universitat de Chicago.
Les col.leccions paleontològiques del Museu de Ciències Naturals de Barcelona (MCNB) contenen una representació del gegant del Cretaci Spinosaurus. Tot i ser unes restes escasses i fragmentàries, hi ha poques col.leccions d'història natural que disposin de fòssils d'aquest gran dinosaure.
La incorporació de les restes, gràcies a la donació del Dr. J. A. Vela, va permetre ampliar el contingut de la col.lecció de fòssils d'organismes extints que van viure durant l'Albià-Cenomanià (112-93 milions d'anys). La fauna del nord d'Àfrica d'aquesta edat està doncs força ben representada a l'MCNB.
Fotos : Paulí Gispert. Agost de 2016.
* This text is written in Catalan Language.
